A poem, a prayer

Sweet angel of Death, if you must come,
better come now.
I do not fear at all your glacial kiss,
and there’s a voice calling me, in the fair darkness
beyond the ford.

From past suffering, my soul is mature
for dying well.
Just everything that I’ve loved lasts
in my heart, as scraps from the past,
so cold, being so pure.

Out of this earth’s slime, soaked in tears,
my yearning uproots.
To die must be beautiful, like easily sliding
on a ship with no rudder, nor sail, nor oaks,
nor ballast of memories!

And all my future is sowed with salt!
I am too lazy to live tomorrow, still.
That which wounds, more than pain suffered,
is pain to come, pain awaiting me…

So I would almost give, to die now,
—to die forever! — an immortal soul.

[Màrius Torres, 1936 – translated by Ari Fontrodona, 2016]

__________________________________________

 

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç,
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà, encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…

I gairebé, donaria, per morir ara,
—morir per sempre!— una ànima immortal.

–

Angel statue in the graveyard of Trzic, Slovenia

Save